La fi del vidre en l’Olleria

L'Olleria fitur

V.M. Generalment l’Olleria sempre ha segut coneguda per la seua industria del vidre i considerada com el breçol valencià de l’industria del vidre bufat. Ya en 1584 hi ha documentació sobre este treball en l’Olleria, i com el nom del municipi indica mes anteriorment es dedicava a la producció d’olles.

L'Olleria fitur

Monument al vidrier L’Olleria

Este passat mes de març s’han apagat els últims forns de vidre de “La Mediterrànea” que va aplegar a exportar a més de 70 països i a facturar 14 millons d’euros a l’any. Esta empresa fon el màxim exponent de l’exitosa cultura empresarial alçada sobre la base del vidre i exportada a tots els racons del món. En 2009 va entrar en suspensió de pagaments i després d’un concurs d’acreedors l’empresa va canviar de directius que intentaren traure l’empresa avant. Es mantingué durant un cert temps, pero en març de 2013 es va deixar de fabricar vidre i passà només a  l’activitat comercialisadora.

En els últims anys degut a la crisis i uns atres motius empresarials, han segut moltes les empreses fabricadores de vidre valencià les que han tancat en l’Olleria. Primer fon “Vidrios Levante” que va aplegar a tindre una plantilla de 420 treballadors i a exportar el 90% de la seua producció a mes de 40 països. Després se tancà “Viart”, “Vidrio Ecologico” (FabrilGlass) i atres empreses de menor importància productiva.

Actualment només queda una empresa fabricadora de vidres en tota la Vall d’Albaida, en Ayelo de Malferit, població veïna de l’Olleria. Es tracta de la cooperativa “Vidrios San Miguel” que conta en una plantilla de 250 treballadors i una facturació d’uns 15 millons en 2011.

S’ha intentat promocionar el vidre com atracció turística-cultural, per això es rehabilità la “Casa Santonja” per a albergar el museu del vidre que s’inaugurà en 2010, pero en l’actualitat està tancat, en mig d’un procés de rehabilitació que no acaba mai. El consistori s’interessà per obrir un forn de demostració en el museu, pero es tirà arrere per l’alt cost. També s’han fet rutes turístiques a on s’han mostrat exposicions de vidre i l’interessant procés de fabricació artesanal.

Es preocupant la desaparició d’esta cultura d’artesans que han traslladat a lo llarc dels segles la tècnica de la fabricació de vidre. Des de les autoritats municipals, afirmen que hi ha empresaris interessats en crear nova industria vidriera en l’Olleria, pero la cosa es molt complicada i arriscada.

Pareix que les empreses valencianes estan a la vora d’un precipici que ningú pot evitar. Les importacions de material molt més barat de fabricar contra el que la nostra industria no pot competir, és un dels majors problemes d’esta massacre de tradicions artesanals i industrials. Si no se prenen mesures només mos quedara el recort.

Related posts

3 comentaris

  1. Pep said:

    Efectivament és l’història, trist història, d’un poble treballador que brillava (en passat) per sa potent industria de vidre bufat, pero també per sa diversitat d’atres activitats que vivien al seu voltant: tallers de decoració, vímen, cartonage, peces de fusta, etc. totes elles en el vidre com a protagonista.
    ¿A on trobarem ara un “barral” valencià per a fer-nos una “clara de verano”?
    Ah, per cert. El nom de L’Olleria té unes atres interpretacions. Hi ha que diu que el nom li ve de que allò és una olla (per la calor) que fa en l’estiu. Jajajaja…. ¿Pot ser, no?.

    • Olleriense said:

      No se de quin lloc es diu eixa interpretació del nom de l’Olleria, mai l’havia sentit, pero no fa mes calor que en els pobles del voltant. Pero es sap que es produia olles, perque en el llibre del repartiment es nomena este poble com la Alqueria de les Olles, i per moltes restes de alfareria que encara es poden trobar per el camp.

  2. LLPerales said:

    Una llastima. I lo pijor de tot, es que està passant lo mateix en moltes atres poblacions en tots els sectors potents autoctons historicament…
    ¿A on anem a aplegar?

*

Top