¿Sabies que…

Bandera de Orihuela
Juli Moreno

Juli Moreno

…Oriola te una bandera en prerrogatives similars a les de la Real Senyera?

El 17 de juliol, cada

any, Oriola celebra la festa de l’Oriol, aço es, la conquista cristiana per part d’Alfons X de Castella en 1243 -1242 segons uns atres historiadors-. L’incorporacio definitiva al mon occidental es fara en Jaume II, que la conquistaria, junt al Regne de Murcia, en 1296, quedant integrada definitivament en el Regne de Valencia. La ciutat d’Oriola adquiri des d’eixe moment una importancia fonamental i estrategica per al Regne, puix es convertia en lloc de frontera entre este i el Regne de Murcia, que quedarà adscrit a la Corona castellana despuix del Tractat de Torrellas de 1304 (8 d’agost). Oriola contarà en vot en Corts i es convertirà en la capital de la Governacio General d’Oriola que, creada per Pere II de Valencia, el Cerimonios, comprendrà totes les terres valencianes “Della lo riu Xixona”.

La protagonista de la festivitat, que en ya epoca foral s’anunciava en una crida-prego convidant a la participacio FOTO-121(consta documentacio que aixina ho acredita des de 1577), es la bandera o estandart d’Oriola, coneguda com l’Oriol per estar arrematada, a modo de cimera, per un pardal, un oriol, elaborat en plata sobredorada. Esta bandera particular de la ciutat conta en prerrogatives similars a les de la Real Senyera, bandera de tots els valencians.

L’ensenya es un estandart dels nomeants linguats, de domas carmesi, les dimensions del qual son de 2,31 m de longitut -en la part mes llarga- per 1,30 m d’amplaria. En l’endret, i sobre camp de gules, destaquen, brodades i centrades, les Santes Justa i Rufina orlades en garlanda; a la seua dreta i esquerra se representen dos oriols, decantats cap al centre i en les ales desplegades -els dos estan brodats en or i posats sobre una rama-. Un d’ells apareix orlat en el lema “Herodii domus dux eorum est”. Situades front a l’escut de les santes, les armes de la Corona d’Arago orientades cap al centre. Tota la composicio apareix inclinada, ocupant cada motiu un cantó de l’ensenya. En el revers, centrat, l’escut en les armes reals de Felip V i, als costats, tambe les armes de la ciutat d’Oriola, els dos oriols enfrontats, com ocorre en l’endret, i tambe aci la composicio apareix inclinada. Tant en un costat com en l’atre l’estandart s’adorna en brodats que representen estreles i lambrequins, la forma dels quals se pareix a la d’un alacra. L’oriol que arremata el mastil, de plata dorada, fon elaborat en 1732.

En un cerimonial que se sembla molt al de la Processo Civica de la Real Senyera valenciana, l’Oriol s’expon a la ciutadania en el balco de l’Ajuntament, des d’on se devallarà per a fer un recorregut per la ciutat que passa per la Catedral del Salvador i Santa Maria i per l’Iglesia de les Santes Justa i Rufina (copatrones de la Ciutat), a on es celebra un Te Deum. Este dia es conegut pels oriolans com el “Dia del Pájaro”, i seguix el següent protocol:

Estandarte_del_oriol_subida_balcon (1)La nit del 16 al 17 de juliol s’expon l’Ensenya en el balco central de l’Ajuntament. Ya en el mati del dia 17 es devallada i portada en processo pel Sindic, junt als membres de la Corporacio Municipal, i escoltada pels macers, fins a la Catedral. Alli s’unix a la comitiva el Capitul catedralici i el clero per a traslladar-se a l’Iglesia de les Santes Justa i Rufina a on es celebra una missa i s’entona un Te Deum. D’alli es refa el cami fins a la Catedral, a on quedarà el clero, i la processo continúa fins al monument a Armengola (Hermenegilda-Eugenia, dona de Pere Armengol, que contribui a la lliberacio de la ciutat per als cristians), a on es rendirà homenage. D’alli se dirigirà la comitiva de nou a la Casa Consistorial en la que l’Oriol sera hissat i expost novament fins a les 12 de la nit que sera retirat als compassos de la Marcha Real, despuix d’haver-se interpretat i cantat l’Himne Valencià.

Les festes de Moros i Cristians, que s’iniciaren en 1974, es celebren entorn ad este dia per a commemorar la Conquista. En 2010 foren declarades Festes d’Interes Turistic a nivell valencià.

Autors
Etiquetes , ,

*

Top