El marqués de Campo, un politic treballador, generós i honrat

Palacio_Marques_de_Campo1

Dr Antoni Atienza

Josep del Campo Pérez, que seria un dels financiers més importants de la seua época, naixqué el 22 de maig de 1814 en la plaça del Mercat de Valéncia, fill de botiguers. Va estudiar Comerç, i va viajar per Europa per a ampliar coneiximents. En 1843 va entrar com a regidor de l’Ajuntament de Valéncia, sent designat alcalde, càrrec al que va renunciar per la necessitat d’atendre els seus negocis en 1847. En el seu periodo de govern, va estendre l’iluminació de gas, va millorar la Glorieta, va urbanizar el Pla de la Saidia, es varen fer voreres, aigüerals i paviment en molts carrers, i es va instalar un sistema de conducció d’aigua potable, gràcies a creació d’una Societat Anònima d’Aigües Potables, la qual va obrir fonts publiques, sent la més ornamental la de la plaça de Calatrava, coneguda com “del Negrito”.

Elena Atienza

Elena Atienza

Josep del Campo va conseguir la concessió de la construcció del ferrocarril de Valéncia a Xàtiva, constituïnt una societat en un capital de 26.000.000 de reals, en valencians com Lluís Mayans, Manuel Beltrán de Lis, els marquessos de Cáceres i Montortal… El primer tram fon des de Valéncia al Grau, inaugurant-se en març de 1852. La llínia es completà en 1854, i arribà fins a Almansa en 1859, enllaçant en la de Madrit. Seguidament, Campo va estendre la llínia Valéncia-Tarragona, que s’acabaria en 1868, a on es lligaria en la de Barcelona.

Conscient de l’importancia de les infraestructures i de la necessitat d’aplicar en Valéncia les innovacions en transports, Campo va crear una companyia naviera que comunicara la ciutat en Alger, lligant-la a les llínies de ferrocarrils, en l’ambició de convertir al Cap i Casal en un nuc de comunicacions de primer orde. Pero ací Campo entropessà en els interessos econòmics de Marsella. Per atra banda, inicià la competència naviera per a contractar els correus marítims de Filipines, oferint-se al Govern per a fer el servici per la mitat de preu que la Companyia Transatlàntica. Campo va botar vintiquatre barcos, pero en tindre al Govern en contra, l’empresa fracassà. Els seus interessos marítims feren que s’interesara pel proyecte de Lesseps d’obrir el Canal de Panamà, enviant en 1886 una comissió científica, en la qual figurava el periodista Francesc Peris Mencheta, en el seu vapor Magallanes. Campo a soles els digué: “Hi ha que deixar ben sentat el pabelló español. La meua caixa està oberta. No miren les despesses”. La comissió va visitar les obres, sent conscients de les grans dificultats del proyecte. Com és sabut, les dificultats tècniques l’enfonsaren.

Palacio_Marques_de_Campo1L’expansió econòmica feya necessari un nou sistema bancari que facilitara el crèdit per a la naixent industria. En esta idea, en 1856 Campo va impulsar la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, com una companyia de crèdit, sense obstaculisar l’instalació d’una sucursal del Banc d’Espanya. Esta societat fon superada i liquidada, sent sustituïda per la Central Espanyola de Crèdit, que estengué el seu paper moneda i el seu crèdit a tota l’Estat.

En 1861 va adquirir el diari La Opinión, encarregant la seua dirección a Teodor Llorente Olivares. El periòdic va revolucionar la prensa valenciana, perque donava més informació, adquirida telegràficament. En 1866, el diari va tancar, sent sustituït per Las Provincias. En esta época, Campo havia construït la seua casona de Valéncia, alçada front al palau arquebisbal, hui Museu de la Ciutat.

La Societat Econòmica d’Amics del País de Valéncia havia inaugurat algunes escoles per a chiquets. En 1862, la Societat va demanar ajuda a Campo, que va construir un asil per a pàrvuls a les seues expenses en l’actual carrer de la Beneficència, inaugurat en 1863. Anys despuix afegiria a l’edifici una capella d’estil neogòtic. També va donar 350.000 pessetes per a acabar la plaça de bous de Valéncia, font principal d’ingressos per a l’Hospital Provincial, i va sufragar l’instalació del gas en est últim. Va contribuir a la construcció de cases per als habitants del Cabanyal víctimes d’un gran incendi que afectà a 156 barraques, i a la creació del Mont de Pietat i Caixa d’Estalvis. Per a inaugurar al Fira de Juliol de 1870, Campo va pagar de la seua bolchaca l’iluminació de l’Albereda.

Com que va recolçar la Restauració dels Borbons, en 1875, el rei Alfons XII el va ennoblir en el títul de marqués de Campo. Protector del jove Marià Benlliure, no pogué imaginar que este li faria el monument que es troba en plaça de Cànovas en Valéncia, envoltat dels simbols de la Navegació, el Gas, el Comerç i l’Educació. Despuix d’una llarga malaltia, va faltar el 19 d’agost de 1889 en Madrit. La seua figura encara viu en el seu eixemple de treball, generositat i honradea, a través de les institucions que va crear i de les obres que va impulsar.

*

Top