L’últim suspir

Beautiful-Birthday-Cake-Pics-8
Antoni Ruiz Negre

Antoni Ruiz Negre

“Sketch” és una paraula anglesa, que en l’àmbit teatral s’utilisa per a definir una obra curta, de molt breu duració. En nostra llengua no existix traducció per ad eixe terme, per lo qual m’he pres la llibertat d’utilisar el nom “Esquets” per a nomenar el conjunt de peces curtes que em proponc presentar en este espai. Tots ells tindran una mateixa duració escènica, tres minuts. Estan escrits generalment per a dos intérprets, i no requerixen de cap tramoya ni utillage per a la posta en escena, podent-se representar en escenari, café-teatre, o qualsevol atre lloc

L’ÚLTIM SUSPIR” ©

Beautiful-Birthday-Cake-Pics-8

(En casa. ELLA i ATRA)

ELLA. El besyayo estava ya molt delicat.

ATRA. És normal que ho estiguera, perqué ya havia complit un montó de anys, ¿no?

ELLA. I tants. El dia que va faltar complia cent sis.

ATRA. ¡Caram! Sí que són anys…

ELLA. Puix fins a un parell de semanes abans, es trobava la mar de be, en casa, i sense que ningú es pensara que tenia ya tan prop el final.

ATRA. És que ad eixes edats quant manco s’ho espera una…

ELLA. El cas fon que agarrà un constipat. En principi no pareixia ser cosa greu, pero com respirava en prou d’esforç, la família considerà oportú ingressar-lo, mes que fora uns dies, per si acàs.

ATRA. ¿I ell qué dia?

ELLA. Tu ya saps que el besyayo havia segut tota sa vida un tant cabudet, i que quan se li posava una cosa en el cervell era prou difícil que donara el seu braç a tòrcer.

ATRA. En son cas no podem assegurar que li vinguera de família, perque com el besyayo era el més vell de tots, no podíem conéixer a ningú dels seus antepassats, pero en quant als seus descendents… hi ha alguna que atra prova ¿eh?

ELLA. Potser, potser, pero molts pocs el guanyàvem. En este cas ell volia seguir en casa perque li’n faltaven cinc dies per al seu aniversari…

ATRA. Ya veus, el cent sis.

ELLA. I nosatres li havíem promés celebrar-ho donant-li una chicoteta festa, en una tarta i tot, reunint-nos la família al seu entorn.

ATRA. Puix serieu molta gent ¿no?

ELLA. Entre fills, nets, besnets, i demés consorts, prou a cinquanta persones les que s’ajuntàrem en la clínica.

ATRA. ¡Ah! ¿Pero arribà a complir-los?…

ELLA. Precisament acabà sa vida, celebrant l’aniversari, davant de la tarta i en el moment més important de la festa. I tot per la seua cabuderia.

ATRA. ¡No me digues!

ELLA. Sí filla, s’encabotà en que li posàrem la tarta davant d’ell, damunt del llit, i que li encenguérem les cent sis veletes.

ATRA. ¡Ui!, quina cosa més bonica…

ELLA. Bonica sí. I molt entranyable. Pareixia una verbena. Pero això fon directament la causa de la seua mort.

ATRA. ¿Vols dir?

ELLA. Sí, filla. El besyayo s’encabotà, en voler apagar les cent sis veletes en un únic bufit.

(Teló)

*

Top