L’escola de pintura d’Alcoy: Novecento

Alcoi_vista_aèria
Dr. Francesc Tarazona i Santabalbina

Dr. Francesc Tarazona i Santabalbina

El segle XX comença en Rigobert Soler Pérez (1896-1968), discípul de Cebrià Mezquita i Josep Mongrell, qui guanyà una tercera medalla en l’Exposició Nacional de 1917 en l’bra titulada Entre tarongers (1917). Fon catedràtic de Antiguo y Ropajes en l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, sent ademés acadèmic de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i medalla de l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona. La seua obra es troba repartida pel món, Burdeus, Santiago de Chile i la major part de capitals de l’estat. També del periodo d’entreguerres és Juan Masiá Doménech (1901-1960) pintor, decorador i artiste faller.

En el periodo de la posguerra destacà Tomàs Ferrándiz Llopis (1914-2010), qui participà en el Pavelló de la República en l’Exposició Internacional de París de l’any 1937, conseguí diverses mencions en Londres, Berna, Tànger i, en l’any 1987, participà en una exposició colectiva en el Museu d’Art Contemporàneu Reina Sofia, en una mostra que recuperà els fondos exposts en París en 1937; i Josep Lluís Vicens Moltó, naixcut en 1917, qui es formà en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, participà en la Bienal del Regne de Valéncia de l’any 1951 i en diverses exposicions colectives.

Ramon Castañer Segura (1929-2011), format també en Sant Carles, és conegut principalment per la pintura mural de la reconstruïda parròquia de Santa Maria i de les escenes que reconstruïxen l’alçament obrer de l’any 1873, conegut com del “Petrolio”. L’expressionisme vibrant, en reminiscències cubistes caracterisa la seua obra, la qual fon exposta en París. En l’any 1998 se li concedí la medalla d’Or de la ciutat d’Alcoy. Alfonso Saura Llorens (1929-) estudià en la Sant Ferrando, Madrit, eixamplant estudis en Itàlia i exponent per tota Europa en un estil coloriste i absolutament personal. Rafael Aracil Ruescas (1930-) estudià en Sant Carles, fon becat per a continuar estudis, primer en Granada, despuix en París, dedicant-se a profundisar en lo que nomena Geometria Còsmica. Mario Candela Vicedo (1931-2013) també estudià en Sant Carles i es vinculà a la pintura vanguardista; en els anys setanta del segle passat formà part del grup Integració junt a Pau Lau, Adrià Carrillo i Climent Mora.

Atres pintors destacats naixcuts en esta primera mitat del segle XX són Vicent Gomis Casasempere (1935-), Rafael Llorens Ferri (1937-), Jordi Valor Gisbert (1938-), Vicent Masià Mengual i cinc dones represants alcoyanes de l’art de vanguarda: Maria Lluisa Garcia Bonet, Maria Lluisa Pérez Rodríguez i Elena Villar Pascual, Mary Francis Juan i Pilar Olcina Pérez, ésta última la gran representant alcoyana de l’art naif.

Els dos últims pintors dels que parlem són dos dels artistes vius alcoyans més reconeguts internacionalment: Antoni Miró Bravo (1944-), fundador de Alcoiart, qui ampra l’expressionisme figuratiu per a compondre obres de denúncia social, en nítides influències del pop-art, i Jordi Ferrando Cerdà Gironés (1953-), Premi Especial de les Arts en el Saló de Primavera d’Hivern de Madrit en l’any 1996, representant artístic de l’estat espanyol en el VIII Saló Iberoamericà d’Art (Washington, 1999), qui beu de Perís Aragó, Genaro Lahuerta i Muñoz Degrain per a personalisar uns paisages vius, detallats, regats per la llum privilegiada que nos ha oferit la nostra ubicació geogràfica.

En definitiva, els alcoyans, i per extensió, el restant dels valencians, podem fruir de la contemplació d’un patrimoni artístic, la fama del qual ha sobrepassat les nostres fronteres. Ixcà els valencians comencem un dia a descobrir la rica herència rebuda per a tastar-la i assaborir-la pausadament, com requerix la minuciositat de les composicions d’estes afamades paletes.

*

Top